Forn ceràmic

Un cop va perdre la seva condició de residència dels senyors feudals i va ser venut, el Castell va iniciar un període de decadència on depenent de cada època se li va donar un ús: magatzem de materials de construcció, taller de botes, refugi durant la guerra civil, etc. L’any 1945, Joan Recasens va decidir establir-hi un taller de ceràmica que va estar actiu fins a l’any 1960. Per poder coure les peces que realitzava va haver de construir un forn, que encara es conserva. Tot i ser construït al segle XX és de tipologia tradicional. Tenia tres pisos. L’inferior, anomenat “fogaina”, que tenia la porta a la sala de l’antiga cuina, era on es cremaven els feixos de llenya i, en un sòl desaparegut, es coïen els primers atuells. Al pis superior, anomenat “cambra de càrrega”, s’hi accedia per una porta situada a la zona de les escales, és on es col·locaven per coure la major part dels objectes: càntirs, catúfols, guardioles, torretes , abeuradors i menjadores per animals entre d’altres productes. La sortida de fums era pel replà de les escales nobles. Arribava fins als 800 graus centígrads.