Senyorejà la baronia de Torredembarra des de l’any 1391, quan Pere d’Icart l’adquirí a la família Olzinelles.
Van participar activament en les guerres d’Itàlia, sobretot a Nàpols, i van ser recompensats amb diferents senyorius i altres privilegis. Van destacar per ser alts funcionaris reials i durant bona part del segle XVI, van gaudir la dignitat d’ostentar el càrrec de batlle general de Catalunya.
Amb la mort del darrer dels Icart, l’any 1658, s’inicia la davallada de la importància del senyoriu de Torredembarra que arriba a la fi amb el seu nét, Andreu de Reart i d’Icart, també besnét d’una Queralt. Quan el 1683, Andreu de Reart i d’Icart heretà la casa dels Queralt, es canvià el nom, passà a dir-se Andreu de Queralt i fou nomenat Compte de Santa Coloma. Amb ell, el títol de baró de Torredembarra i tot el que comportava el senyoriu, restà sotmès a un títol molt més important, el de Compte de Santa Coloma de Queralt.
Lluís d’Icart i Agustí (1530-1580)
Promotor del Castell. Fill de Cristòfol d’Icart i d’Isabel d’Agustí. Als 16 anys es va casar amb Dionísia de Carcassona i de Queralt, senyora d’Almenar.
Va arribar a ostentar els títols de baró de Torredembarra; senyor de Vespella, d’Almenar, del castell de Cunit, i del mas Farell de la quadra de Segur; carlà major de Cubelles i carlà de Barberà i la Geltrú. Carles V el va nomenar batlle general de Catalunya, càrrec que va ocupar a partir de l’any 1552 i que va exercir amb diligència.
És considerat un dels membres més destacats de la nissaga i va consolidar el paper de la família en l’àmbit polític i social. Va morir a Tarragona i va ser enterrat a la capella de Sant Jordi de l’església de Torredembarra, també coneguda com la “capella dels senyors”.