Encara que administrar justícia era un privilegi reial, no era estrany que el monarca el vengués a la noblesa. Per això, d’ençà que Pere d’Icart va comprar el mixt i mer imperi (jurisdicció civil i criminal) a Joan I el Caçador, l’any 1391, els barons de Torredembarra tenien la facultat absoluta d’administrar justícia al seu senyoriu, ja fos en els casos més lleus (mixt imperi) –prerrogativa que ja gaudien en el passat– o en els més greus (mer imperi), que podien comportar la pena de mort, la mutilació de parts del cos o l’expulsió del lloc.
Per això, no és estrany que en la seva residència hi hagués una presó, per custodiar a aquells que havien estat detinguts.
Dit això, per les seves característiques –llocs petits i ben fortificats– era molt habitual que les torres es fessin servir com a presons. Un fet que es dóna arreu d’Europa. És el cas del Castell de Torredembarra.
De fet, hi ha qui pensa que l’etimologia de Torredembarra podria derivar de la Torre d’embarrar. Embarrar significa «tancar amb una barra» sigui a una persona, sigui a un animal, en un lloc del qual no pot sortir. A Terol, per exemple, hi ha el poble de Torrelacárcel.